Excursionisme

Benvinguts al meu bloc d'Excursionisme. Sóc des de fa molts anys un gran aficionat a fer excursions, En aquest bloc, publicaré els meus itineraris detallats de diferents excursions, bàsicament, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc Agroforestal de Terrassa, a la Vall de Camprodon, a la Garrotxa, a Montserrat, Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la Serra de Marina, Parc Natural del Montseny,...També alguna poesia meva, sóc un amant de la poesia.

Espero que us agradi i pugui ser-vos útil per fer excursions.


Una abraçada,

Jordi

miércoles, 27 de junio de 2018

Salt de Sallent - Collsacabra - Tavertet.

Salt de Sallent - Collsacabra - Tavertet.

El salt de Sallent és el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d'uns 115 metres. 

En època de pluja causa una gran impressió, ja no per la seva altura, sinó pel gran cabal d'aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l'erosió de l'aigua sobre la pedra durant milers d'anys.

Està localitzat a la riera de Rupit dins del terme municipal de Rupit, població situada a la comarca d'Osona, al nord de la província de Barcelona. 

La riera de Rupit és un afluent del riu Ter pel seu costat esquerre, que neix d'un conjunt de fonts i torrents originats a les zones altes de la serra de Collsacabra.


El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. 

Pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. 

Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. 

El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.

És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l'Avenc...) dibuixats per l'erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres) que, juntament amb l'altiplà d'Aiats i les muntanyes del Montcau i el Puig d'en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana.

És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord.

El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. 

Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. 

Rupit va ser, des de l'edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol.







Estany Gola - Calberante - Tres Estanys - estany Ventolau.

Estany Gola - Calberante - Tres Estanys - estany Ventolau.

Unes 7 hores.

Estany de la Gola és un refugi de muntanya de la vall d'Unarre, dins del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Unarre. 

Està situat a 2.231,4 m d'altitud, a uns 170 metres al sud-est de la petita presa de l'Estany de la Gola, a l'esquerra del Riu d'Unarre. 

S'hi arriba seguint el Camí de l'Estany de la Gola des les Bordes d'Aurós, que és prou practicable per a vehicles tot terreny -amb accés restringit en tractar-se d'un parc natural- fins al nord del Planell de Sartari, des d'on només es pot continuar a peu. 

S’inicia la ruta al nou aparcament de Sartari i es segueix per una pista forestal regulada al trànsit motoritzat fins la Cascada de la Gola. 

A partir d'allí es segueix per un camí ramader que transcorre envoltat de densos matolls de bàlec (escobars) fins que arriba a envoltar-se de prats alpins, roquissars i tarteres de pissarres rogenques a l'arribar al refugi lliure de la Gola. 

Tot seguit podreu descobrir l'estany de la Gola, el Calberante, els tres Estanys i l'estany de Ventolau. 

Fins a retornar novament a l'aparcament, seguint el mateix camí de baixada.

La construcció del refugi es va fer amb el material de l'enderroc de les antigues instal·lacions de la presa i d'uns barracons propietat de l'empresa hidroelèctrica que explotaba els recursos de la zona. 

Es troba dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És un refugi lliure, propietat de l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu. 

La seva situació, a la capçalera del Riu d'Unarre, en un circ de muntanyes d'alçades superiors als 2.500 metres, el fan un lloc idoni per als practicants de l'excursionisme. 

Tanca la vall del Riu d'Unarre pel costat de ponent la Serra Mitjana, i pel de llevant, la carena formada, de nord a sud, pels cims del Mont-roig, Pic de la Gallina, Pic de Ventolau, Pic dels Tres Estanys, Pica de la Coma del Forn i Serra Mascarida, rere la qual hi ha el Campirme.










Una altre alternativa:

Aquesta ruta es compon d'un doble circuit i un tram en comú. La ruta comença a Cerbi por una pista forestal fins una cascada on s'agafa el sender que fent ziga-zagues ens porta al llac de la Gola. 

Al fons i direcció SE i per un camí no gaire marcat heu de fer un parell de collades fins que arribeu als Tres Estanys, al final d'ells i per un portell estret que hem de flanquejar a mà dreta fins al llac de la Gola -en aquest punt tenim un refugi recent inaugurat on es pot pernoctar, també als Tres Estanys hi ha una cabana de pastor amb pitjors condicións però ens pot servir en cas extrem.

Des de l'Estany de la Gola i ja de retorn baixem pel sender que haviem pujat i tornem agafar la pista fins al pontet de Graus, en aquest pont i a má dreta surt un camí no guaire marcat que ens porta a l'Ermita de St. Beado, en aquest camí i en uns pasos un xic coplicats però no guaire perillosos n'han ficat unes cadenes per agafar-se i que són d'agrair. 


Des de l'Ermita surt un camí el qual travessa un pontet de troncs i que per la dreta del riu arriba a Cerbi.


viernes, 22 de junio de 2018

Pedra dels Tres Bisbats (1899) - Puig Pla de les Pasteres (1894).

Pedra dels Tres Bisbats (1899) - Puig Pla de les Pasteres (1894).

Recorregut de senderisme, carenant el vessant est de la serra Cavallera, des de la població de Camprodon fins el coll de Pal, assolint els dos cims principals: el puig del Pla de les Pasteres i la Pedra dels Tres Bisbats. Gaudirem d'un paisatge molt variat i ple de colors: boixos, faigs, pins, avellaners, molsa, prats, roques, neu, grans vistes cap tots quatre vessants. Aquest tram de serra no és tant visitada com la part oest, amb el Taga o puig Estela, però no te res a envejar. Molt aconsellable!!   
   
Carena-Serra-Cavallera-Pla-Pasteres-Pedra-Tres-Bisbats


Ruta circular: Sí. 
Sortida i arribada: Camprodon.
Temps total: 8h20'   Sense parades:  7h22'   Ritme: Pausat
Dificultat: Fàcil         Esforç: 2/5.
Distància:  18,33 Km.       Desnivell: +1006 m.
Alçada mínima: 936 m.     Alçada màxima: 1899 m.
Cims: Puig del Pla de les Pasteres (1894) i la Pedra dels Tres Bisbats (1899).
Camins:  PR-C 190, PR-C 189, MV-Meridià Verd.
De interès: La serra Cavallera, és una serra transversal, dins la comarca del Ripollès, Girona. Va des de Camprodon (E) fins la Portella d'Ogassa (O). Està partida en dos pel coll de Pal (1779). El punt més alt del sector oest és el puig Estela (2013) i del sector est, la Pedra dels Tres Bisbats (1899). La continuació natural per la carena cap a l'oest, és la serra de Conivella, amb el Taga (2038) com a punt més alt, i ens porta fins la població de Ribes de Freser.  Gaudirem de grandioses vistes durant tot el recorregut per la carena. 

Recomanacions: Portar aigua. Degut a que no hi ha arbres en gran part del recorregut, en dies de forta calor: gorra, ulleres sol, crema protectora solar; en dies de fort vent i fred, impermeable i roba d'abric, no hi ha pas cap resguard. Molt aconsellable portar pals de tresc. Portar GPS i mapa, per a la tornada pel vessant sud, molt poca senyalització i camins perdedors, molt fets pel bestiar.

Mapa: Editorial Alpina, Taga-Serra Cavallera, 1:25.000 
Itineraris pedestres de la vall de Camprodon, ruta núm. 14 (oficina de turisme). 

Aproximació: Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, agafar la carretera C-26, passat el poble de St.Joan de les Abadesses, es continua per la C-38 fins a Camprodon. Ens desviem a l'esquerra, per la GIV-5264, direcció Setcases. Just abans del túnel, hi ha un carrer que puja a ma esquerra, amb la indicació d'aparcament. Lloc indicat per aparcar amb auto-caravanes.
   
Descripció: Des del mateix aparcament, es baixa pel carrer per on hem pujat amb el cotxe, fins un trencall a ma dreta, deixant l'asfalt, 2'. Hi ha un pal indicador, de principi seguirem el PR-C 189 i PR-C 190, tots dos comparteixen el tram inicial de l'itinerari, direcció cap el coll de Pal.
    

Deixem el carrer, per desviar-nos a la dreta. Inici del camí.
El camí, anomenat camí de les Marrades, s'endinsa pel bosc, en constant ascens. És finals de tardor, els arbres han perdut el fullam, que resta pel terra.
    

Tram del camí de les Marrades.
Petit brollador d'aigua, que surt per un forat en mig d'una paret rocosa. No sempre hi raja.
    

Brollador d'aigua, en mig de les roques.
El sender guanya alçada amb ziga-zagues, d'aquí el nom de les Marrades, fins trobar la bifurcació de camins. S'ha d'estar amb ull, ja que no hi ha cap pal indicador, i un petit rètol lligat a unes branques, és fàcil de no veure'l.  
     

Bifurcació del PR-C 189 amb el PR-C 190. Seguim cap a la dreta.
En aquest punt, 28', girem a la dreta, seguint el PR-C 190. A la tornada, vindrem pel camí de front (PR-C 189).
Una intensa pujada, en mig de faigs i boixos, sempre carenant i seguint un filat. Aprofitem petits replans per recuperar forces i admirar el peculiar paisatge de finals de tardor.
    

Tram planer, amb avellaners i boixos.
Ens creuem amb la ruta del Meridià Verd, just en el coll d'en Gener (1130), 44'. El nostre recorregut, a partir d'aquí, s'inclina encara més, seguint la carena amunt.
    

Coll d'en Gener. Cruïlla amb el Meridià Verd. Seguim la carena amunt.
Tram de pujada força dret, envoltats per faigs i boixos, amb una catifa de fulles.
    

Tram de forta pujada, en mig del bosc.
El pendent es suavitza, un cop arribats a unes roques blanques. En aquest punt, minva l'arbrat i ja podem veure els cims del voltant.
    

Arribats a les roques, el camí és suavitza i gaudirem de bones vistes.
En suau ascens, arribem a un pilar o gran fita de pedres, 1h30'. 
    

Apareix una gran fita de pedres. A mida que progressem per la carena, anirem veient moltes més.
La carena es converteix en un passadís herbat, amb arbres als dos costats. Creuem altres pilars de pedres a mida que avancem. 
    

Vistes cap el proper cim de Sant Antoni. Darrera l'Alta Garrotxa amb els cims més emblemàtics.
Creuem petites planes de pastura, el Pla de la Pica i el Pla Fondo. Passat aquest últim, trobem pujades curtes però més dretes, fins La Clapissa (1694), 2h40'.
    

Predominen els prats. Davant el cim de la Clapissa (1694)

 El Costabona i el Canigó, nevats. A la vall, la població de Llanars. 

Un cop superat aquest puig, es combinaran suaus i curtes baixades amb pujades sense gaire desnivell, tot resseguint la carena, ja pelada i amb verda pastura, a falta de neu. 

Perfil de la serra Cavallera. Es veu el coll Salarca en mig dels dos grans bonys i la serra dels Evangelis al final, amb neu. Pugem fins dalt del Cingle Gros (1780), 3h09' i davallem fins el coll Salarca (1772), 3h22'. 

Des de dalt del Cingle Gros, seguint la carena, el coll Salarca i el puig del Pla de les Pasteres. A l'esquerra, el puig Estela. 

Des d'aquest coll, hi ha la possibilitat de baixar, per camí no gaire clar, fins al Pla d'en Plata, on sempre tenim de referències les antenes. 

Superem un seguit de bonys pel serrat de l'Evangeli, amb alguna pujada dreta,... 

Seguint el serrat dels Evangelis cap el puig del Pla de les Pasteres. Al fons, l'Alta Garrotxa. ...fins arribar al puig del Pla de les Pasteres (1894), 3h48', vèrtex geodèsic. 


Darrere els Pirineus. Les vistes a tots els voltants són amplíssimes, combinant els colors verds de les pastures, marrons i ocres del terre i els arbres, blancs de la neu i blau del cel. 

Els massissos de St.Llorenç del Munt, amb la Mola i el Montcau, i de Montserrat, amb el punt més alt, St.Jeroni. 

Cap a l'oest, els cims més alts de la serra Cavallera i la serra del Cadí-Moixeró. 

Ara ens toca baixar, en mig de terreny rocós que enseguida dóna pas als prats, cap el collet de les Pasteres (1864), 4h05', que separa els dos cims d'aquesta part de la serra Cavallera. Podem dir que és la primera baixada com a tal des del començament del recorregut. 

Baixant per la carena del cim del Puig del Pla de les Pasteres cap el collet de les Pasteres. Només ens queda pujar una curta i suau pujada fins el llom planer, on una fita marca el punt més alt, la Pedra dels Tres Bisbats (1899), 4h10'. 

Dalt del cim de la Pedra dels Tres Bisbats (1899). Continuació de la serra Cavallera, amb els cim del puig Estela i Taga. El Puigsacalm, en mig de la foto, des de la Pedra dels Tres Bisbats. Cims del Pirineu, a la banda nord. 

El descens, seguint la carena, en baixada cap el coll de Pal. Molt abans d'arribar-hi, anem girant, sense camí aparent, diagonalment cap a la pista del coll de Pal, on es pot veure un pal indicatiu, just en la corba que porta al proper refugi Montserrat. 

El descens no és gens complicat ni molt vertical. Evitem anar fins el coll, ja que ens queden poques hores de llum. Baixant pel vessant sud, evitant anar fins el coll de Pal. Es pot veure la pista en la Gran Jaça. 

Seguim per un curt tram de pista, fins a l'esmentat pal indicador "La Gran Jaça", 4h24', lloc on enllacem amb el PR-C 189 i Itinerannia. 

Deixem la pista i seguim de front, direcció "Camprodon". El corriol està fressat, amb algun senyal pintat. Seguim el PR-C 189, entre pastures. Al fons el Pla Gros de Fogonella. 

Arribats al Pla Gros de Fogonella, 4h51', lloc d'excel·lent pastura amb un abeurador, apareixen molts camins creats pel bestiar, i escasses marques. 

Seguim pintades de color vermell molt desgastades, pel camí més lògic: ni el que puja a l'esquerra ni el que baixa cap a la dreta, el del front, amb suau ascens. 

Darrera el pla Gros de Fogonella. A partir d'aquí, els senyals són poc visibles i escassos, encara que sempre tindrem com a fita, les antenes del Pla d'en Plata. En mica en mica, anem davallant, sempre amb vistes cap el Pla d'en Plata i les antenes properes. 

Anem trobant pintades molt esporàdicament. Un cop tenim l'objectiu a la nostre dreta, fem un gir, en un tram més pronunciat de baixada, per anar directes. 

Baixant per prats, fins el Pla d'en Plata, on es pot veure la carretera i una bassa d'aigua. Trobem senyals, ara del PR i una senda més marcada. En un no res ens trobem davant del Pla d'en Plata (1364), 5h32'. 

Hi ha una carretera encimentada que el creua, a més d'una bassa d'aigua i pal indicador. Les antenes queden un xic apartades. Arribant al Pla d'en Plata. 

Sense perdre temps, encara que sabem que es farà fosc en un no res, seguim per l'estreta carretera direcció Camprodon. Des d'aquest punt, seguirem el camí del Meridià Verd, a més a més dels que ja seguíem, Itinerannia i PR-C 189. 

Baixant per l'estreta carretera encimentada. Trobarem un panell informatiu, lloc on el Meridià Verd conflueix amb el Meridià de París, meridià que es va fer servir per crear la unitat de longitud del metre (m). 

Carretera avall, deixem a l'esquerra el trencall que porta a Can Francó, 5h56'. Més avall, després d'una corba molt tancada, ens trobem una bifurcació, a l'esquerra cap a Camprodon, 6h16'. Hi ha pal indicador i és força visible, i això que la nit ja ha caigut. 


Desviament a l'esquerra. Deixem la carretera i seguim per pista, cap a Camprodon i el mas d'El Puixeu.

 Aquí deixem l'encimentat per seguirper una pista. 

Es creua una tanca, a tocar del mas d'El Puixeu, 6h30'. La pista passa per davant d'aquest mas. Mas d'El Puixeu. La pista passa per davant. Al poc s'ha d'estar atents a una bifurcació, 6h33'. 

Hi ha pal indicador i NO s'ha de seguir el Meridià Verd ni anar al collet del Gener (lloc per on hem passat aquest matí). Seguir un camí cap a la dreta en suau descens, un xic amagat però ben clar, direcció Camprodon (segons les indicacions del rètol de Itinerannia). 

Aquest camí és el camí de les Marrades. Trencall cap a la dreta. Deixem el itinerari del Meridià Verd per seguir pel PR-C 189 direcció a Camprodon pel camí de les Marrades. Es travessa el prat, abans d'entrar en el bosc de Les Cabanyes. 

Un cop dins el bosc, el camí no té pèrdua, no hi ha cap trencall. Bosc de Les Cabanyes, seguint el camí de les Marrades (PR-C 189). En continu descens, envoltats de la foscor només trencada per raig de llum dels frontals, arribem a la unió dels PR-C 189 I PR-C 190, 6h58', lloc on aquest matí hem seguit aquest últim. 

Unió dels dos PRs. Lloc on aquest matí ens em desviat. Desfem les passes, muntanya avall, fins a trobar-nos el final de la senda, trencada pel carrer, 7h19'. 


Propers a Camprodon, ja podem veure les llums del poble. Girem cap a l'esquerra, i només ens queda un curt tram de pujada, fins l'aparcament Mas Ventós, 7h22', ja dins de la població de Camprodon.













martes, 5 de junio de 2018

Puigsagordi, Mirador del roc Grós i Mirador del pirineu.

Puigsagordi, Mirador del roc Grós i Mirador del pirineu.

DADES TÈCNIQUES:

-Quilòmetres = 14,19 km 

-Circular: Sí 

-Altitud mínima = 512 m

-Altitud màxima = 1.009 m

-Dificultat tècnica : Fàcil

-Temps = Unes 5 hores

Ruta circular que surt de Centelles i puja al Puigsagordi pel camí groc sense necessitat d'anar equipat.
Un cop aconseguida aquest cim vam visitar els miradors Roc Gros i Pirineu.

Puigsagordi és un nucli del municipi de Centelles (Osona). Està situat a l'oest de Centelles, a la pista que puja al turó de Puigsagordi, del qual pren el nom. El turó és del municipi de Balenyà. És un turó molt estimat pels hostaletencs, tot i que està situat a Centelles. Territorialment, és de Balenyà.

La seva altitud varia segons les fonts, des dels 972 fins als 984 m. Està situat a l'oest del nucli de Centelles.


















sábado, 2 de junio de 2018

Ruta del Llac d’Engolasters, a Andorra.

Ruta del Llac d’Engolasters, a Andorra.

FITXA TÈCNICA:

-Dificultat: Fàcil
-Distància= 1,9 km
-Desnivell: +350 m / -45 m
-Temps = 1 hora i 15 minuts anada i 45 minuts tornada.


Ruta del Llac d’Engolasters, a Andorra.

Una ruta de senderisme fàcil i interessant. 

Així és l’itinerari que parteix de la localitat d’Encamp i acaba al Llac d’Engolasters, a Andorra.

La ruta d’Engolasters és una proposta interessant per totes aquelles persones que vulguin practicar senderisme a Andorra d’una manera senzilla. 

Es tracta d’un itinerari curt, de només 2 km en sentit lineal i sense superar grans desnivells: 408 metres. 

La duració aproximada d’aquesta ruta és de 2 hores, dividides en 1 hora i 15 minuts anada i 45 minuts tornada, ja que el pendent és favorable durant el segon trajecte. La ruta se situa a la parròquia d’Encamp. 
Els mesos més recomanables per practicar-la són des de juny fins al setembre.

Descripció breu de la ruta:

El punt de partida de la ruta és la localitat d’Encamp, a la parròquia homònima. Concretament, davant del Museu de l’Automòbil; allà hi trobaràs la senyalització de començament del recorregut cap al llac Engolasters  i cap al riu Blanc. 

La marxa té direcció sud i travessa rierols, camins i alguna carretera on s’haurà d’anar amb extrema precaució en tot moment. La ruta s’uneix al GR-11, un dels senders de Gran Recorregut que travessen el país. Els senyals a seguir són, per tant, blancs i vermells.

Durant el recorregut podràs apreciar la flora característica de la zona, que inclou espècies com el clavell de pastor. 

Clavell de pastor (Dianthus deltoides) Herba de un poc més d'un pam d'alçada, de fulles linears d'un verd blavós. típic de prats.

L’itinerari també està replet de construccions típiques andorranes, com ara la borda de Cresper.

OBSERVACIONS:

Santa Eulàlia d'Encamp, a la parròquia d'Encamp, Andorra.

L'església parroquial és d'origen romànic, i avui dia encara conserva part de la seva arquitectura original. El seu edifici va ser reformat i ampliat en diverses ocasions durant els segles XVII i XX. De la seva arquitectura destaca el campanar, per ser la torre més alta d'Andorra d'estil romànic llombard, amb els seus 23 metres d'altura. La torre es va construir més tard que l'església, al voltant de la segona meitat del segle XI.

El seu absis romànic original va ser destruït en 1924, actualment només conserva la planta a l'interior. La seva porxada data del segle XIV. Cal destacar la pica baptismal romànica, decorada amb arcuacions i flors de lis; els tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII, i la vidriera d'obra nova, realitzada per l'artista Agustí Rius, nascut a Encamp.

Si visites l'Església de Santa Eulàlia d'Encamp et recomanem que també dediquis uns minuts per passejar per l'antic nucli d'Encamp. 


En ell podràs descobrir informació sobre l'art religiós de la zona gràcies al Museu de l'Art Sacre; també resulta interessant el Museu Nacional d'Automòbil.